Més que un club

Si alguna cosa especial tenen els Clàssics es que les previsions i especulacions no s’acaben complint mai. Es donava al Barça com a clar favorit i ja es preveia la destitució del técnic blanc. Però ningú va parlar d’un partit amb 6 gols, amb un Hat-trick de Messi, amb un Madrid que va donar la cara, etc… L’única cosa que estava clara era que no faltaria la polémica.

Els dos equips es van plantar al camp amb una mentalitat molt ofensiva, amb un Barça que continua emulant al “dream team” amb una defensa de 3 homes, cosa que vist el partit va ser un risc innecessari per part de Rijkaard. I només s’havien jugat 5 minuts quan Van Nistelrooy va fusilar la porteria de Valdés amb un xut fort i col·locat que posava el 0-1 al marcador. Peró l’home de la nit no va trigar en apareixer; al minut 11 Lionel Messi s’internava sol a l’àrea del Madrid i creuava la pilota allà on Casillas no podia arribar igualant a 1 el marcador. I encara estaven celebrant els blaugranes l’empat quan el Madrid es va trobar amb un penal a favor que Van Nistelrooy va convertir en el 1-2. El Barça es va trobar de nou amb el marcador en contra i va decidir combatre a l’atac les seves deficiencies defensives, i després de crear un munt d’ocasions que només Casillas va desbaratar, entre Ronaldinho i Eto’o es van inventar una combinació a l’àrea del Madrid que va acabar amb un xut del brasiler, refús de Casillas i remat de Messi al fons de la porteria; el Barça tornava a remontar i deixava el marcador amb empat a 2. Just abans del descans Oleguer va fer una dura falta al centre del camp i va veure la segona tarjeta groga deixant al Barça amb 10 tota la segona part.

Als primers 20 minuts de la segona part els blaugranes es van mostrar descentrats per l’expulsió i ni els canvis d’Eto’o per Sylvinho i de Deco per Belletti ho van solucionar. Valdés va ser el salvador del Barça durant la segona part aturant tots els atacs del Madrid que els defenses blaugranes no eren capaços d’aturar. Només el gol de Sergio Ramos en rematar de cap una falta va esperonar al Barça que va recuperar el seu joc d’atac i el control del partit malgrat jugar amb 10, i que va fer possible el tercer gol de Messi en una jugada individual que demostra la potencia, el control i la precisió de l’astre argentí.

Al final un empat a 3 en un clàssic en el que tots dos equips van fallar en defensa, van apostar per l’atac i va deixar un nom propi com a present i futur del Barça: Lionel Messi

En un Clàssic no podia faltar la polémica arbitral; El colegiat Undiano Mallenco va sortir al camp amb la clara intenció d’aplicar el reglament al peu de la lletra, peró en un partit amb tanta tensió això es converteix en un recital de targetes i expulsions. L’arbitre va ser implacable i no es va guardar les targetes a la butxaca, peró en determinades jugades que haurien resultat trascendentals es va quedar curt pel temor de carregar-se el partit. Possiblement l’entrada de Sergio Ramos a Ronaldinho era més una agressió que una simple entrada per darrere, pero deixar al Madrid amb 10 al minut 20 de partit no entrava al guió del colegiat. De la mateixa manera Diarra hauria d’haver vist la primera groga molt abans, Deco hauria d’haver vist la segona groga deixant al Barça amb 9 i l’acció de Diarra sobre Ronaldinho a pocs segons del final s’hauria d’haver considerat més que una carrega legal dintre de l’àrea. Peró la polémica sempre acompanyarà als Clàssics, sinò de que parlarien els diaris tots els dies que transcorren entre partit i partit?

VIDEO RESUM DEL PARTIT

El punt aconseguit pel Barça acava sabent a glòria despres de la derrota del Sevilla al camp del Nàstic i que permet als blaugranes situar-se liders gràcies al gol average empatats a punts amb els sevillistes.