Més que un club

El partit de dissabte contra el Vilarreal, va ser penós i en alguns moments ens va recordar la temporada passada. Caldria destacar varies coses, bones i dolentes, és clar! Com a bona destacaria l’alineació de titular de Bojan i Messi, juntament amb Iniesta, el que significa una aposta per la pedrera. Ara bé, no cal tirar cohets perquè no oblidem que aquesta alineació és fruït de la quantitat de baixes per lesió i d’altres qüestions tàctiques. El proper partit tornarem a veure els més veterans sobre el camp. 

Respecte a les coses que no em van agradar comentar que el nivell del mig camp del Barça va ser pèsim, sempre superat pel mig camp del Vilarreal. I aquí va estar la clau de al victòria del Vilarreal. Una línia mitja que va superar en actitud a la del Barça i uns davanters amb molta mobilitat que tornaven boijos la defensa del Barça (lenta i descolocada). 

Al Barça li falta pegada i actitud (com l’any passat). A més no s’enten la quantitat de lesionats musculars que hi té, a la que ara s’ha sumat Deco. Aquestes lesions les venen arrossegant des de fa molts anys i en els últims 5 ó 6 anys encara més. Caldria preguntar-se si la preparació fisica és l’adeqüada? Pensem que al cap de tota l’estructura de preparadors físics hi ha el Sr. Seirulo, que ja hi era a l’època de Cruyff y precisament a Cruyff sempre se li va criticar que ni preparava ni li importava massa l’estat físic dels seus jugadors, sino la possesió de la pilota (paraules d’ell). Així que cadascún tregui les conclusions que vulgui.

Actitud i bon nivell físic són funamentals per als esportistes d’èlit, i avui per avui el Barça està mancat d’aquestes qualitats. I les proves em remeteixo.

Ara toca Champions, veurem que passa.